defensa
1 1 f. [DE] [LC] Acció de defensar o de defensar-se. Ell va sortir a la defensa del seu pare. Cas de legítima defensa. Fer una defensa enèrgica. Posar-se en defensa. Construir les obres de defensa d'una plaça. Posar una plaça en estat de defensa. Línia de defensa.
1 2 f. [LC] per ext. En defensa del seu honor.
1 3 [LC] no tenir defensa una cosa No poder-se defensar.
1 4 f. [DR] [LC] Allò que és dit o escrit per defensar algú o alguna cosa. Publicar una defensa de la religió.
2 1 f. [DR] [LC] Acció judicial de defensar algú contra una acusació. La defensa de l'acusat. L'advocat encarregat de la defensa.
2 2 f. [DR] [LC] Conjunt d'al·legacions i de raonaments explanats per l'advocat defensor en l'acte del judici penal per sostenir les tesis favorables al seu client i per desvirtuar les al·legacions de la part contrària o del ministeri fiscal.
2 3 f. [DR] Part que defensa l'acusat en una causa judicial.
2 4 f. [DR] Dret de la persona de demostrar, per ella mateixa o mitjançant persona lletrada, la manca de fonament d'allò de què hom l'acusa.
3 1 f. pl. [LC] Allò que defensa o protegeix.
3 2 f. pl. [DE] Obra de fortificació per a defensar una posició. Les defenses d'una plaça forta. Destruir les defenses enemigues.
3 3 f. pl. [LC] [TRA] Caps de corda, manyocs d'espart, etc., que es pengen al costat de la nau per preservar-la de xoc o de fregadissa contra una altra nau, un moll, etc.
3 4 f. pl. [HIG] [LC] [ZOA] Formacions del cos d'un animal que li serveixen per a atacar o defensar-se. Les defenses de l'elefant són les dues dents incisives que li surten de la boca. Les defenses del senglar són els ullals.
4 1 f. [LC] [SP] Conjunt de membres d'un equip esportiu que, situats adequadament, intenten d'impedir a l'equip contrari d'obtenir punts.
4 2 m. i f. [LC] [SP] Persona que forma part de la defensa en la pràctica d'un esport.
